A formal email
I'm writing because I was in Banyoles with my friends last weekend and we didn't know what to do, we were bored.
We walked around the city but we didn't watched any activities for teenagers. There aren't cinemas, parks, concerts, etc.
I think there are different reasons for this.
In first place, I think that Banyoles hasn't got enough money to build a cinema, a park, or made a concert.
Secondly, the people who live in Banyoles, don't effort enough, as, we haven't got anything for teenagers.
Finally, I think that Banyoles is a little city and there aren't a lot of teenagers. So, if there aren't a lot of teenagers, we don't need many activities.
We must do something about this situation.
Maybe, one of the solution, is put more places for teenagers.
Another solution, is that the teenagers go to public places in the city.
I don't know but we must definitely do something about this. The teenagers can't walk through the city without knowing what to do.
Marc Rovira
dimarts, 22 de març del 2016
Composition 5: A formal email
dissabte, 19 de març del 2016
Un violí amb mala sort
Microrelat d'un quadre de Picasso: VIOLÍ
Un violí amb mala sort
Només d'agafar-me ja me'n vaig penedir. Amb aquelles manotes i aquella força descomunal, allò no podia acabar bé de cap manera. L'home que em va agafar mesurava uns dos metres, tenia unes mans gegants i lletges, però el pitjor de tot, no eren ni les mans ni l'altura, el pitjor era el seu alè.
Casi em desmaio en mig del concert, no sé què em feia sofrir més, si la manera de cantar, o la fortor del seu alè.
Quan ja m'anava acostumant a aquell homenot, vaig sentir un crac, el molt bèstia m'acabava de rebentar una corda! I això no va ser el pitjor, sinò que, seguidament, em va agafar del coll i, com si fos una estrella del rock, va passar la meva caixa toràcica per damunt del seu coco buit i va començar a manotejar les meves apreciades cordes sense ni mirar-me.
Finalment, quan em pensava que ja estava salvat, l'homenot em va fer una estrebada i va llançar-me contra el terra per indicar el final del concert. Les meves fustes van esclatar i van haver de portar-me a l'hospital més pròxim. Ara ja fa tres mesos d' això, i encara segueixo adolorit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)